CELS TRENCATS

Presències subtils

2010-04-01T06:51:00.001-07:00

Silenci….. immers dins el majestuos silenci natural

Classificant pensaments, sensacions …..idees

comunicació dels sentiments, llenguatge universal

Silenci, i de companya… la subtil remor de les presències.!!

Saber mirar

2010-03-03T06:52:00.000-08:00

Per a poder veure cal saber mirar.

S'aconsegueix mirar bé mirant, així com a caminar caminant o a pensar pensant.

Amb sa mirada atenta, penetrant es pot apreciar el detall, l'essència i sa senzillesa del que és complicat.

el saber mirar va associat amb sa capacitat de sentir, conèixer o advertirmirar,

mirar i mirar per poder veure.

Art amb pinzes

2010-03-03T06:35:00.000-08:00

Llenços blancs s´engronsen

al compàs que imposa sa brisa

blancs sota blaus dansen

ballen a través de sa geometria

Dispersos i en un mar de sons

varien segons sa projecció

dimensions que formen il.lusions

recolzades per una abstracció

tan real com sa irrealitat i ses emocions

Una perspectiva plena de llum

espai d'imaginació i il.lusió barrejat

llenços que escampen l´aroma del seu perfum

en un quadre al cel penjat

Inés

2010-03-03T06:33:00.000-08:00

Inés

El meu amor

2010-03-03T06:27:00.000-08:00

Imatge d´un capvespre a Mallorca des de el mirador de Son Marroig a la Serra de Tramuntana, ( Deiá ). Sota un lirisme de formes i colors, guaita a la dreta Na Foradada.

Es un lloc ideal per a romantics on la magia i el encís es fonen, i abraçats…es dormen.

¡Com m´estimo sa teva bellesa

de sa mes senzilla sobrietat

!raudals d`inmensitat i fortalesa
Mirant amb tu, cap a l´eternitat!

Lladres d´esperança

2010-02-24T12:10:00.000-08:00

http://www.youtube.com/watch?v=9b-PoVlFNr8

Sa brillantor de s'esperança és un anhel de llibertat, un somni de dignitat i justícia
d'igualdat veritable entre els éssers humans

Sa llum de s'esperança és l'únic somni possible, si volem viure en un món racional, però alguns han segrestat a s'esperança, ella s'esvaeix en els seus ulls grans i a sa seva pell fosca i bella

Els lladres d'esperança ronden al nostre voltant,
cada vegada que algú segresta s'esperança, roba sa innocència, sa infància i sa consciència es congela

Ells estan per tot arreu i necessiten demostrar sa seva "superioritat" que en realitat és sa seva ignorància, el seu grau d'estupidesa, i sa seva repugnant voluntat per causar es mal.

Ells són els responsables que sa pobresa i sa desgràcia avenci incessantment al planeta encebant-se especialment entre els nins i nines dels llocs més desfavorits........

És el que anomenen s'economia globalitzada, ells disparen contra s'esperança, són caçadors implacables sense principis, sense valors

Cal declarar la guerra als que roben s'esperança i a tots aquells que ho consenten o ho callen i a tots els governs que venen armes als que odien i no defensen ni armen als que estimen

Per viure amb dignitat és necessari recuperar s'esperança, construíem entre tots i especialment els més joves aquest nou mon, on es tingui s'entrada prohibida als assassins de s'esperança que roben el somriure, sa innocència i sa infància de nins i nines que viuen immersos dins sa tragèdia

Els assassins, els lladres, els infames, els miserables d'avarícia, d'egoisme, a ells que sa força des més atroç tsunami els engoleixi per sempre i així un cop eliminats, il•luminar i protegir els desemparats i captius que no tenen la culpa d'estar aquí

Per a ells tota sa llum que s'esperança conté.

Migdiada

2010-02-17T11:29:00.000-08:00

Res com una reparadora migdiada després de fer parada i omplir de combustible l'estómac
Són moments agradables i de relax necessaris en una societat que t'obliga a ser el primer, ràpid, agressiu i,,,, infeliç

SERIE MALLORCA (6)

2010-02-16T07:32:00.000-08:00

Ets bressol de sa meva mare,

ets mare des meu pare,

que van deixar dins de mi, aquest amor que tinc per tu,

i jo quan estimo, ho faig per sempre,

mai podré treure't de sa meva ment,terra bella,

gràcies per deixar-me ser fill teu

SERIE MALLORCA (5)

2010-02-16T07:28:00.000-08:00

Imatge que ens aporta bellesa, tranquil • litat i benestar a part del romanticisme que irradien els petits pobles de pescadors a sa costa de Mallorca.

Són llocs per perdre's i desconnectar del soroll de ses urbs, i imaginar, inspirar-se i alimentar-se de sa brisa del mar, del remor de ses ones i l'aroma mariner

SERIE MALLORCA (4)

2010-02-16T07:25:00.000-08:00

S'ensaïmada es tot un símbol a Mallorca, porta saïm, terme utilitzat amb influencia del idioma àrab i que vol dir “manteca”de porc

és una deliciosa massa de pasta fullada, ensucrada i fornejada, en forma de tub cilíndric, que pot dur o no farcit, sent es més tradicional el de cabell d'àngel, o sa sobrassada

Generalment ses de farcit son de major format i es mengen com a postres o per a celebracions especials, i ses petites sense farcit com ses de sa foto per acompanyar al cafè amb llet des matins mallorquins.

SERIE MALLORCA (3)

2010-02-16T07:22:00.000-08:00

Bella terra que enamora, que atreu,

del teu silenci, del teu encís,

de tu, del teu perfum, de la teva pau,

amb tu cada mati, cada nit, es un paradís.

SERIE MALLORCA (2)

2010-02-16T07:18:00.000-08:00

Cel a la Terra i Terra al cel.

cavalcant entre ells,

aprenent a ser caminant del cel.

unificant Terra i Cel,

cos i ànima encesa

SERIE MALLORCA (1)

2010-02-16T07:06:00.000-08:00

Cel en el meu cor,

reflectint el cel etern,

com a dalt és a baix.

Geografia des teu cos

2010-01-14T10:02:00.000-08:00

Amb el remor de s'onada
baix el sol lluminós
amb sa humitat de sa platja
sa geografia des teu cos
Em du a cada port, a cada cala

L'oasi des teus pits
Colines, muntanyes i valls.
bosc càlid i acollidor

al.legria i bellesa sempre present
cada carícia como una fruita
cada petó com un torrent
es...... sa geografia del teu cos

L'unió fa la força.

2009-10-15T04:47:00.000-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=AkAvBqO0cAo

L'unió fa la força.
Ses llengües diferents del Castellà estan absents a ses institucions de l'estat Espanyol malgrat sa constitució les reconeix i obliga als poders públics a respectar les i fomentar les.

El foment i protecció des desenvolupament de sa resta de ses llengües de l'estat com el gallec, català, i euskera es una qüestió de principis democràtics i de compromís amb sa riquesa i biodiversitat cultural d'aquest país.

Cal que aïnem forces i sentiments tots els qui parlem català, gallec i euskera per així fer respectar i fomentar ses nostres llengües i que aquestes estiguin presents a tots els nivells i institucions de l'estat.

L 'unió fa la força.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Union-ek indarra egiten du
Gaztelauaren mihi diferenteek etorri ez den ikusi gabe dute instituzioen Estatu Espainol pisatzera Konstituzioak azter ezan eta botere publikoak behartzen ditu errespetatzera eta sustatu.

Sustapena eta garapenaren gainerakoaren mihien Estatuaren babesa Galegoa, Katalan , edo Euskara demokratiko hasieren auzi bat da eta konpromisoaren aberastasunarekin eta herri honen bioezberdintasun kulturala.

Beharrezkoa da indarrak eta sentimenduak partetik bateratzea guzti haiek mintzatzen gara katalan dute, galegoa eta Euskara modu honetatik gelditzen da errespetatzea egin eta gure mihiak sustatzea eta hauek presenteak eskura egon ditzaten den maila guztietan Estatuaren instituzioak

Elkartasunak indarra egiten du.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
A union fai a forza
As linguas diferentes do Castelán estan ausentes das institucións do Estado Español a pesar que a Constitución as recoñece e obriga aos poderes públicos a respectalas e fomentalas.

O fomento e protección do desenvolvemento do resto de linguas do Estado como o Galego, Catalá, ou Eúscaro é unha questión de principios democraticos e de compromiso coa riqueza e biodiversidade cultural deste pais.

É necesario axuntar forzas e sentimentos por parte de todos aqueles que falamos catalan, galego e Eúscaro para deste xeito facer respectar e fomentar as nosas linguas e que estas esten presentes en todos os niveis i institucións do Estado

A Unión fai a forza.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Nota: demano perdó per la manca de rigor lingüístic amb la traducció al Euskera donada la seva dificultat. per un no parlant d'aquesta llengua tan complicada com bella.

Imagina

2009-10-14T06:12:00.001-07:00

Perquè sa justícia no sigui injusta
Perquè tothom tengui les mateixes oportunitats
Perquè sa gent sigui lliure, sense religió que l’atemorí
Perquè els exercits del mon se desintegrin
Perquè sa riquesa estigui ben repartida
perquè un dia tot sigui una realitat
Perquè ja no calgui imaginar,

Mentre tant .......

Imagina que no hi ha paradís,
és fàcil si ho intentes,
cap infern sota noltros,
solament cel sobre noltros.
Imagina a tot el món
vivint solament per a avui...
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
res pel que matar o morir,
i sense religió també.
Imagina a tot el món
vivint sa vida en pau...
Imagina que no hi ha amos,
em pregunt si pots,
viure sense necessitats per cobdícia o fam,
com una germanor d’humans.
Imagina a tot el món
compartint tot es planeta...
Diràs que sóc un somiador,
però no sóc s’únic.
Esper que un dia
t’uneixis a noltros,
i el món serà un sol.

I seguim,.... seguim imaginant.

Sol

2009-10-14T06:06:00.001-07:00

Mes que company de sa solitud, sobretot és s'encarnació d'aquesta solitud.

Ni màgic ni sinistre; no és eL moix de sa ració diària de Friskis, ni complexos vitamínics, ni el gat del somni càlid, ni es gat de visites veterinàries, no.

És el moix de mirada trista, que mou sa cua i salta sobre el buit quan ses últimes paraules de comiat es colen pels canals de l´indiferència de sa gent, carrer a baix, fins arribar al nivell zero de l’absència

Platónic

2009-10-14T06:01:00.000-07:00

Vida capriciosa i ingrata ... així ets tu,
no em facis mes pensar.. somiar
deixa ja, de fer-me il•lusionar...
si tu saps que és impossible
perquè fas esclatar en mi...
uns bonics sentiments
que mai amb tu,... podré compartir

Rabia

2009-10-14T05:49:00.000-07:00

Sa indignació i crispació esclata en mil trossos inundant el seu petit cos de ràbia, impotència ...... com punta de llança enverinada directa al ser humà més feble: al nen; alimentant sa llavor de l'odi, sa venjança i el rancor

Far de Formentor

2009-10-14T05:48:00.001-07:00

Terra i aire,
mar, sol i lluna,
elements que als mallorquins,
aquesta terra provoca,
aquest encís, aquesta pau,
que mai em podran fer oblidar,
que aquesta terra, és sa meva terra,

ets bressol de sa meva mare,
ets mare des meu pare,
que van deixar dins de mi,
aquest amor que tinc per tu,

i jo quan estimo, ho faig per sempre,
mai podré treure't de sa meva ment,
terra bella,

gràcies per deixar-me ser fill teu

Natura Pura

2009-10-14T05:44:00.001-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=AT6Io7xRiIs

Ses flors, els fruits, ses fulles...sa puresa de sa naturalesa.
Es com si la ment divina volgués mostrar-li als ulls i als sentits un símbol sensible de sa qualitat íntima de s'ànima i de sa seva transcendència, per a goig de sa vida diària i mística.

Sa llum, intersecció de sa terra amb el cel, lloc d'aparició mística i com a companya fidel s´ombra, que es el negatiu de sa vida i de sa materia il-luminada

Natura, llum, ombres, colors, .....son la barreja del misteri, sa bellesa i sa puresa.!

Alegria

2009-10-08T01:18:00.000-07:00

Fotografia de Tomeu Romualdo Junior

Al teu costat torno a ser un nen,...... ets un remolí de colors i sensacions.!!

saltes, rius, balles, cantes, ...plores.!!

Area de somni

2009-10-07T13:17:00.000-07:00

fotografia de..... Tomeu Romualdo "junior"

Si es maravellos i gratificant viure, encara ho es molt mes somiar, i lo millor de tot,,,,despertar.!!
La possibilitat de fer realitat un somni es el que fa que la vida sigui interessant

Es la gran ocasió per capficarsen dins el mon del saber i del sentir

Relativitat relativa

2009-10-07T13:08:00.000-07:00

Es fracàs no és un element negatiu, sinó una pasa més a sa solucio des problema.
I l´exit és molt relatiu, perquè si tens exit fent el que tot el món fa, resulta un ......no exit, o un éxit molt difuminat.
Aprofundint encara mes, crec que tant l´exit com el fracàs són uns farsants, i no s´els hauria de donar cap credit.

L'important no és empollar conexeiments, ni els examens, ni els titols, sinó gaudir aprenent sense dependre dels resultats, treballar, actuar i pensar per tu mateix.

El millor coneixement és el que t´ofereix s´observacio del món i no nomes el que et diuen dell els altres.

Aprendre coses nomes de segona mà ofegan sa creativitat i s'originalitat i et poden condicionar perquè et situïs a un costat o l´altre..

Els vells de sa platja

2009-10-07T13:05:00.000-07:00

Mar de lleixiu i febre,
grisa mar dels que esperen el final

Caminen vora l'aigua
amb unes cames blanques, tremoloses,
i miren les onades com si miressin sang.

Mala edat de la por i de la vergonya,
quan et parlen a crits o amb rialletes
i ja no pots tastar el vi ni la sal.

S'ofega el dia dins d'un núvol negre
i la platja s'esborra. Els vells se'n van,
petits, pacífics, fràgils, sense veu,
i semblen criatures cansades de jugar.

Els mirem, allunyant-se a poc a poc.
Imaginem un pis embalsamat,
un sopar sense gana,
les paraules que ja no saben dir-se.

No ens fan llástima,
potser perquè ens creiem que no serem com ells.
Hi penso quan travessen la finestra
les primeres aranyes de la llum.

Els veig, desperts, quiets, i sento el tuf malalt
dels seus llençols. En el pols del silenci,
els pobres vells escolten un rellotge
que només marca hores que han passat.

I penso en el meu pare, que no dorm,
que no dormirà mai, i que està sol
a la platja més fosca de la mar.

BABEL

Els silencis de sa vida

2009-10-07T09:05:00.000-07:00

Xerrem amb sa mirada.

Els silencis bateguen com ho fa la mar
dins sa seva immensa immensitat.

Com ses onades quan arriben a sa platja
i es barregen amb sa sorra

Bateguen igual que ses ales dels ocells
omplint de joia i vida es cel
sa terra, es sentiments i l’amor.

Es teus ulls…. son tots els silencis de sa vida.¡¡.

Atracció

2009-10-07T08:40:00.000-07:00

Fotografia de Tomeu Romualdo Junior

Tan estrany, profund, bell, i efimer l'amor,.... com sa linea d'escuma que traçan per uns instants a sa sorra mullada i fosca, ses ones quan moren.

A contra corrent

2009-10-07T08:38:00.001-07:00

Seny, té a veure amb ser normal, és a dir.... ser com els demes.
Si seny és normalitat, bogeria és anormalitat. ?

Normalitat i conformitat són conceptes molt propers.

Sa conducta anomenada "normal" és una actitud conformista, passiva, mediocre,...de masses.

Prefereixo s'anormalitat de grau baix o mitja, ja que té una clara connexió amb el pensament creatiu

Mes enllá de certs limits s´anormalitat, te els seus riscs.

Senzillesa

2009-01-13T11:03:00.000-08:00

No considero pobre a qui li satisfà quant té, per poc que sigui.
(Séneca)

Buscant sa felicitat, uns pensen en sa possessió de riqueses, altres en ascensos i cotes de poder mes elevades, consumint així part de la seva vida en un afany acumulatiu sense fi.

Penso que sa felicitat es en els plaers mes senzills com gaudir de s'amistat, d'una conversa, d’estimar i ser estimat, de dormir com un tronc al tenir sa consciència molt tranquil·la, de disposar de temps per a dedicar-lo als fills,... o compartir taula amb amics.

Arrels

2009-01-13T10:52:00.000-08:00

Fugint de sa ciutat
Buscant el caràcter, s’aire i es color de sa ruralia
En aquesta vida de preses que malvivim, m’aculls sempre lluny de sa tempesta, i ses pors
En aquesta vida de bojos que malvivim ets sa llum i es color de ses meves foscors.

Tic-tac

2009-01-13T04:35:00.000-08:00

Com un rellotge de sorra però sense sorra
Com un rellotge de sorra però ple de passió.

Quan jo era nin.

2009-01-12T07:38:00.000-08:00

M'agradava moltissim col·leccionar cromos d'animals, flors i llocs de tot el món.
I per ses nits, gairebé a les fosques, obria ses tapes de s´album imaginant viatjar pel món sencer, i viure meravelloses aventures, sense moure'm del llit mirant-les una i mil vegades.
Quan jo era nin, No creia que un dia deixaria de ser-ho, i ja mai mes tornaria a tenir sa fantasia davant es meus ulls, sa blancura des cor, sa capacitat de sorpresa i fascinació, els ulls oberts com a plats, tota sa vida per davant, tot això que ara són els meus tendres records.
Quan jo era nin, Mai vaig pensar que de major, continuaria sent un nin gran.....
Quan jo era nin, Volia créixer ràpidament, per a poder fer tantes coses com pensava feien els meus pares, i que jo no podia perquè era petit.
Ara m'agradaria tenir un altra oportunitat, i tornar a ser com abans...............quan jo era nin.

Crit

2009-01-04T05:07:00.000-08:00

La pobresa es molt mes que una manca d’ingressos econòmics i bens materials, també es una manca de recursos, oportunitats, i seguretat que condicionen la dignitat i accelera la vulnerabilitat del esser humà.

No es possible la pau sense justícia i no hi pot haver-hi justícia sense cors ni mans que la construeixin, ni crits que la proclamin.

Espai d´esperança

2009-01-04T05:00:00.000-08:00

Tinc un espai en el qui sumi-ho,
en el qui m'obro, en el qui suro
sense que res em fregui,

tinc un espai que és meu,
que omplo de plors o riures
o tan sols de miratges.

Vells

2009-01-04T02:49:00.000-08:00

xifres i lletres, dades i dates, de qui va ser tal, qual, que va passar allí, que va venir abans..... i després?.
Com a privilegiats testimonis, atresoren coneixements que uns altres només tenen d’oïda. Per això, amb ells, el que millor es pot fer és escoltar i sobre tot respectar-los per sa seva saviesa i experiència.
Filosofar de sa història humana. D'anècdotes, de records, de pensaments, d'aspectes de sa vida quotidiana que semblen escampats però que van sempre lligats per un fil comú.
Xerrar d'aquestes coses és com prendre píndoles de sa memòria, o treure fotos borroses amb ses paraules.

Conversar és bo, recordar és alimentar-se.!!

Victimes

2009-01-04T02:43:00.000-08:00

No tenen carnet de ciutadà, van amunt i avall amb es seus carretons, borses, , sarna, penes i misèries, viuen de l 'espoli a ses escombraries.

Igual que caragols amb sa llar a damunt, arrosseguen sa seva buidor pel plànol de sa intempèrie.

Així entre sa demència, o ses agulles, o es vi més barat o ses brases d'una foguera, s'encartonen i troben un racó a s'asfalt.

Trobant-se sols, sense sostre al carrer, prefereixen sa medicina d'efectes secundaris,..... es bressol dur fred i humit per sa pluja,.... ficar-se en una dosi tot s'alcohol en vena.!!

Perquè ens lamentem de lo molt que tenim
i que sembla que mai arriba per res?.......

Reflexes

2008-12-27T13:13:00.000-08:00

Potser tot siguin reflexes. Doncs la mar no te color, no.?, es el reflexa de sa llum que li dona color i deixa entreveure una mica des seu fons.
Potser igual que sa gent que veiem i coneguem, no deixin de ser reflexes.
De sa llum, clar, i també de sa vida que viuen, del que veuen, del que senten i del que són... I quan les fèiem una foto el que tenim és un reflex momentani dintre de sa nostra càmera, una imatge que fèiem nostra.

Per tant, reflexiono sobre aquest fet, ....pot ser que quan fotografiem la mar no facem res més que quedar-nos amb el reflexa d'un reflexa.

Pero aixó si,...un reflexa molt bonic.!!!

Gotes de terra feta mel

2008-12-27T13:07:00.000-08:00

raims daurats, perles blanques plenes de sucs i records, que una ma implacable,...la del temps, em posava cada tardor davant dels ulls aquelles gotes de terra feta mel.
Tot per un brot de raim que em dugues enrere en el temps, a sa meva infancia i tornar a viure aquells instants.
Em ve de gust mossegar-te, descobrir-te Obrir-te i com a plaer divi, assaborir-te.
Daurat de color i als llavis la dolcor.

Bell viatge

2008-12-27T12:54:00.000-08:00

....I després partir deixant enyorança, buidor;
Però una desitjada expectativa per a un pròxim encís.
Fins aviat illa d’essències, de pau i d’amor
Fins aviat Formentera.!!

Somni

2008-12-27T06:34:00.000-08:00

mes allà des blau cel,,
mes allà des verd mar.
d'aquell lloc on es vent es retira a descansar.
d'aquell lloc vaig sortir un dia cara un món
que no podria mes que en somni ser veritat.

De memoria

2008-12-27T06:33:00.001-08:00

Faria tot el que volguessis
Potser no
Vaig enterrar totes ses meves paraules

Em queden aquestes per a dir-te que vull
Aprendre
es teu mirar
es teu rostre
de memòria.

Alegria

2008-12-27T06:31:00.000-08:00

Sa teva mirada és clara i franca
sense foscors ni boires,
sa teva frescor és honesta,
sa teva franquesa i futur...
futur de llibertat, futur sense cadenes,
futur sense cacics.

Llumetes a s´univers

2008-12-27T06:25:00.000-08:00

Tenim sa peculiaritat de ser com ses estrelles, amb major o menor vida i força i capacitat per a brillar.
A ximple vista tots estem tallats amb el mateix patró de similitud, però si ens anem acostant, mes a prop, anem descobrint un darrera l’altre universos particulars i indesxifrables.
Cada un de noltros es únic i intransferible, irrepetible, envoltat per sa sort de ses seves circumstancies i ubicació, contribuint a sa tonalitat pintoresca de sa vida associativa, donant origen i espai a sa conversa, s’amistat, l’oci, sa musica de sa vida..... al costat de s’altra aspecte de fam, precarietat, i injustícia que son els conflictes i ses guerres.

Moments

2008-12-27T06:22:00.000-08:00

Moments....aquells en que et toco, en que els meus dits recorren es teu cos nu.
Sa llengua mulla ses concavitats, absorbent sa sal de sa vida.
Sa respiració compassada, acariciant-te com a ona calenta

....que et du à sa memòria el mar des sentiments.

Pensament

2008-09-04T08:32:00.001-07:00

Busquem allà on acaba el món,
allà on brilla s'última estrella
més enllà des seny
a sa matinada de tots es somnis

...i no a sa cordura, a sa normalitat, al cami assenyalat.!!

Apartheid

2008-09-04T08:18:00.000-07:00

Malgrat s’apartheid va néixer a Sud-àfrica i es va mantenir durant molts anys fins a finals des segle passat, avui encara persisteixen ses restes d’aquell passat i podem afirmar que ses practiques racistes continuen i es mantenen ses desigualtats i una barrera insuperable per construir un sistema social mes just i sostenible a aquest mon de egoisme.

Sa discriminació racial pot assumir diverses formes, es un altre tipus d’apartheid tan infame com el primitiu, on el sistema jurídic i polític esta expressament organitzat amb sa finalitat d'exercir sa discriminació i repressió contra sa majoria.

És el contrast entre l'ideal que es drets humans representen i sa seva deficient realització històrica,
..... perquè sa història des drets humans és en certa manera sa història de sa seva violació.!!

Apartheid....encara.

Esperar

2008-09-04T08:17:00.001-07:00

Quan arriba un a afartar-se d'esperar?

...Quan se sap que ja has esperat massa a sa vida.
...Quan deixes de tenir expectatives, força i il·lusió.

Però el pitjor de tot d'esperar, és no saber fins i tot quan has d'esperar.... quan s'espera és indefinida, cada dia és més llarg, difícil i solitari.

So i color

2008-09-04T07:59:00.000-07:00

El so des picarol i es belar de ses ovelles és una musica de pau i tranquil·litat per al cor, un bàlsam lleuger i malenconiós d'una mà lleu i generosa sobre sa meva pell.

Dolç so amb es color verd de testimoni, forjant somnis d’ànim i força.

Escenari on em quedo absort, i on sa brisa estimula sa meva memòria de records i tendreses.

Ella i jo.

2008-09-04T07:36:00.000-07:00

Mira'm!- em xerra sense paraules i em mira sense ulls- i ho faig.
Admiro fascinat lentament cada mil·límetre, sense deixar-me racó i espai a l'oblit.
A cada angle i postura.. visc, experiment.
Exploro, m'omplo amb l’aroma des seu cos i sento, estimo,.. sense controls,
sense pauses i sense presses.. Sense mesura .
Esvarat per posseir i agafar, sa seva bellesa i sensualitat a flor de pell..!!

Màgia

2007-12-24T01:46:00.000-08:00

Macedònia de colors

colors vibrants dels matisos ataronjats

i freds des verd de ses fulles

força i calma, barreja de llums que t'atrapen, que t’encisen s'ànima.

Sa foto la vaig fer al mercat de Sineu, entre formes, llums, colors i textures.

Els mercats son llocs idonis per emportar-te a casa teva, bocins de màgia.

Si

2007-12-18T01:48:00.000-08:00

Potser duem tota sa nostra vida esperant que algú ens rescati, que algú especial ens trobi...

Potser duem massa temps esperant... És cert que tot el món desitja ser rescatat alguna vegada, però si aquests herois no arriben; no ens queda altre remei que rescatar-nos ha noltros mateixos.

Perquè solament noltros decidim que fer amb el temps que ens va ser lliurat, i ningú mereix perdre'l...

Perquè som el que som i estem on estem per tot el que tenim darrere nostra. Perquè amb tot això i es nostre dia a dia caminem cap al nostre futur.

Perquè potser hàgim de fer una mica més que esperar, no és cert que totes ses revolucions estiguin fetes, no és cert que el temps no sigui nostre, no és cert que ses grans aventures haurien acabat, no és cert que ja no hagi somnis pels quals lluitar.

Una sola persona pot canviar el món si té ànims per a fer-lo. Perquè quan trobes es teu ideal, quan trobes es teu somni, ningú té el dret de destrossar-lo.

Perquè llavors comença sa lluita, perquè hi ha centenars d'històries meravelloses que van començar solament amb pronunciar una paraula, amb passar sa primera pàgina d'un llibre, amb oferir un somriure, amb donar un pas, amb dir,... SI.

Dolç acordió

2007-12-18T01:45:00.000-08:00

I s’infla el cor
I el cor s’infla de s’aire que desprèn s’acordió, dels dits que toquen ses claus i ses tecles....

Somriures perduts

2007-12-18T01:43:00.001-08:00

El mot progrés no té cap sentit mentre hi hagi infants infeliços. (Einstein)I a cada llàgrima sentia dolor. El dolor d'una tenebra encesa cremant-li poc a poc la pell. Li treien el què era seu. Li treien la seva sang. I ell callaria amb la nit tot el que havia vist, tot el que havia sentit, plorat, cridat... I què més restà que el silenci de la fosca nit escoltant els plors d'un infant infeliç...I a vegades escric amb l'esperança de que les meves paraules travessin murs i facin lluita per un món millor.¿ I tu, què has fet avui per canviar el món ?... Cada goteta freda que es condensa en el cel és pot ser la llàgrima d'un com tu, però nascut una mica més enllà ...

By (Somriuresperduts)

Cita solitària

2007-12-18T01:38:00.000-08:00

En aquesta sa meva cita solitària, jo hi som, tu hi ets,
estem es dos, perquè així ho sento,
perquè així ho imagino
Dues ànimes juntes i dos cossos distants
Esperant un futur que regressi a un passat

Cels

2007-12-18T01:34:00.000-08:00

Cels com la mar i es cel
Cels com sa puresa i sa veritat
Cels com sa fragilitat i sa tendresa
Com sa natura,.... com sa vida.!!

Mimetisme

2007-11-21T10:45:00.000-08:00

Respirar, sentir, dialogar,
conviure amb el lloc
simbiosi impossible de trencar
adaptant-se al medi, poc a poc
formar part des context per a crear
una perfecta integració amb sa naturalesa

POMA

2007-11-20T07:48:00.000-08:00

Quina va ser sa poma que va menjar Eva?

Reineta, golden, starking,...

Que tenia de particularitat aquesta fruita?

Per ventura el preu era prohibitiu?

SOMNI O REALITAT

2007-11-07T00:52:00.000-08:00

Sento com a papallones que es meu subconscient em proporciona en fragments de fantasia i pau.

Per el dia, a sa vigília, les observo, les acaricio, i em submergeixo en elles per breus instants en una falsa sensació d'identitat amb el somni.

Són petits instants que li permeto al cos per a un moment, recordar sa felicitat plena.

No obstant això, moltes vegades és sa vigília qui envaeix els meus somnis per a fer-me feliç.

Somriures, converses i amistats, traspassen ses fronteres de sa inconsciència. I jo sóc feliç tenint una doble vida,
.... onírica a sa vigília i real en es somni.

Tot això, per descomptat, partint de la base que es somni sigui fictici i sa vigília real.

El que veritablement importa és que, sigui somni o realitat, es pugui sentir la màgia.

Sa màgia i sa passió per sa vida.!!!

CONVERSA AMB ELS ULLS

2007-11-02T08:43:00.001-07:00

parlar sense paraules....

I encara que ses nostres mirades no van arribar a ser més que això: mirades i somnis... què íntim poder ser sa conversa dels ulls.!!

Quina pau és el desgranar de ses hores en aquest dolç plaer de no pensar en res.

I que harmoniós és, cantar sense veu i sense paraules.....

AMISTAT

2007-11-02T08:38:00.000-07:00

Ella viu dins el cor, embolicant emocions...
buscant sa llum, com un gira-sol
diàfana com l’aigua.
Paraula de pau i color
a l’alegria d’un retrobament,
ella sempre esta present

Per mi el valor mes important..... s’amistat.

BELLA SIMFONIA

2007-11-02T08:30:00.000-07:00

Reivindicar es lúbrics mugrons
com un d'aquests timbres
que si se'ls pressiona toquen per a Elisa
entreobrir es llavis sense pronunciar saliva

....i deixar-se estimar.

TANCA MALAIDA

2007-08-15T15:32:00.000-07:00

Sa millor tanca no es sa que te mes filferro amb pues, ni sa que te mes formigó, raigs laser, fossars, sistemes de electrificació i càmeres de visió nocturna, o fins i tot ses que es converteixen en un camp de mines, no.

Sa millor tanca es sa que no existeix.¡¡

Sa millor tanca sens dubta es impulsar es desenvolupament des territoris pobres i mes conflictius des planeta, eliminant sa gran desigualtat de riquesa i pobresa

S’origen de tots els mals està en els poderosos. Sempre els poderosos.

UN RESPECTE PER A ELLA.!!

2007-08-06T15:43:00.000-07:00

Malo, malo, malo eres
No se daña a quien se quiere, no.
Tonto, tonto, tonto eres
No te pienses mejor que las mujeres

Mi carita de niña linda
Se ha ido envejeciendo en el silencio
Cada vez que me dices puta
Se hace tu cerebro mas pequeño.

Avui ses dones suporten, entre l’esperança i es malestar, una doble jornada de treball, domèstica i professional, ocupant-se gairebé en exclusiva de sa cura dels fills, des vells o des malalts.

S’autentica igualtat d’oportunitats no existeix en el món des treball, on els més baixos nivells salarials i els més alts d’atur castiguen sempre ses dones i on són molts els obstacles de tot tipus que han de franquejar per a aconseguir un nivell paritari de participació en els òrgans de decisió de ses empreses i institucions.

Sa violència sobre ses dones segueix sent una constant, un fenomen amb xifres esborronadores, en el món entre el 10% i el 40% de les dones sofreixen algun tipus de violència, des de sa mutilació genital al tràfic d’adolescents; a Espanya mor cada setmana una dona víctima de maltractament.

Violència que constitueix un autèntic terrorisme de gènere, un veritable problema d’estat, que mostra a ses clares i amb contundència que sa dona continua sent considerada més com objecte que com subjecte.

És necessari transformar ses actituds i els comportaments d’homes i dones en tots els àmbits de sa vida, feminitzant als homes i per extensió a tota sa societat, promovent un canvi de mirada sobre ses nostres formes de vida, prenent consciència que hi ha un estil ignorat de fer ses coses.

Serà imprescindible també, que els governs i els homes ens impliquem en sa lluita contra sa violència de gènere i en sa correcció de ses desigualtats que encara discriminen i afecten a ses dones, anant molt més allà de gestos electorals i quotes de participació més o menys efectives.

Sa dona és sa vida, sa sensibilitat, sa tendresa i l’amor.

UN RESPECTE PER A ELLA.¡¡

COPA

2007-08-06T15:39:00.000-07:00

Espai diàfan, clar, net
On hi passa la llum, la vida.

BLANCA POLS

2007-08-06T15:32:00.000-07:00

Soc viatger a ses turbulències des despropòsits
Atrapat dins sa blanca pols, saltant de ratlla en ratlla
A sa solitud de ses fredes cantonades i bancs, em veig

Soc una porció de res, dintre de sa existència
Sent-ho sa punxada però no puc veure es fil
Que s’obri pas dins es meu cervell

M’angoixen i em criden ses brutes parets de ses meves runes
No hi ha sortida, tot es fosc, negre

Tinc por, sol en aquest pou .
Ajut, ajut.....sisplau.¡¡¡¡

Es un crit en contra de sa esclavitud, s´ignorancia i sa desesperança

Per sa llibertat, per sa vida, l’amor i dignitat pròpia,
cal fugir de ses primeres ombres per no caure a sa foscor mes absoluta.

Injusticía

2007-08-04T15:49:00.000-07:00

Sofriment de la criatura postrada a terra, plorosa, impotent i condemnada a una mort certa, mentre es voltor aguaita el seu final per a nodrir-se de ses seves entranyes de nen.

De sa mateixa manera que el fotògraf d’aquesta instantània no va fer res per a ajudar a sa petita i innocent víctima, tots podríem preguntar-nos que fem davant tanta injustícia.

Aquest nen representa a tots els iraquians, a tots els pares que els han matat un fill, als que han hagut d’abandonar sa seva casa, als que ploren, als que no entenen perquè els cremen sa seva casa o els bombardegin, i a tots els que sofreixen en aquest injust planeta pels errors dels poderosos,

Sempre els poderosos.

Ulls verds

2007-08-04T15:40:00.000-07:00

Avui sa nit em parla de sa teva pell
i abraçant-me fins a sa matinada
un adéu un et vull i un per què... i res
Et recordo i et perdo en un paper
quan tot just comença el matí
quant vaig poder voler-te aquella vegada... i res

Ull verds quan temps et vaig mirar
ulls verds, del color del matí
ulls verds, no sé si t’oblidaré... i res
Quan el temps ens perdi entre el seu caminar
i es silenci em robi ses teves paraules
no tindrem estels que contar... i res

Ull verds quan temps et vaig mirar
ulls verds, del color del matí
ulls verds, no sé si t’oblidaré... i res.
Ull verds quan temps et vaig mirar
ulls verds, del color del matí ulls verds, no sé si t’oblidaré... i res
i res...

Vell

2007-03-22T03:04:00.000-07:00

Lo vell també pot ser bell

Mar i musica

2007-03-20T04:13:00.000-07:00

Sovint les busco, les necessito
Quan ses pors i es dubtes
Confonen sa lògica, sa raó
Quan ja no hi ha metes, ni reptes

Sovint les gaudeixo, les escolto, les sento
Musica i mar, mar i musica
Amb elles em calmo, i a la lluita retorno
Quan es fonen dins es meu cos, dins sa meva anima.

Em sortien des cap i així les plasmava al paper
allà mateix, davant l´immensitat de sa meva mar, de sa meva musica.¡¡

Un alé

2007-03-20T04:06:00.000-07:00

somriure, , curiosetjar,

viure dins l’encís

Passejar, jugar, mirar

Ser feliç

M’envaeix la nostàlgia

La enveja sana , amb decidida força

La mateixa de les onades quan penetren a la sorra de la platja

plens de ingenuïtat, de tendresa

no tenen problemes, ni estres, ni rancúnia

ni amors deixats en el passat, per oblidar

ells no saben que amb el pas del temps

aquest somriure

aquesta tendresa i ingenuïtat

aquest mirar transparent i confiat

anirà desdibuixant-se per l’impacta de la vida

a les hores caldrà omplir-se, impregnar-se, mullar-se

d’una imatge que et doni un tentol, un alé.per continuar.

Simbiosi

2007-03-20T04:03:00.000-07:00

Es verd de ses fulles, sa tonalitat de sa paret i sa flor,
tot dansa en certa harmonia en una imatge que emana amor per sa geografia rural.
Assossegada, natural, distant des rigor i es desconcert de sa gran urb.
vibrant colorit, sintonitzant amb sa senzillesa i sa naturalitat
Es color es fon amb sa llum i sa llum amb es color.

Imagina

2007-03-20T03:59:00.000-07:00

Perquè sa justícia no sigui injusta
Perquè sa gent sigui lliure, sense religió que l’atemori
Perquè els exercits del mon se desintegrin
Perquè sa riquesa estigui ben repartida
perquè un dia tot sigui una realitat
Perquè ja no calgui imaginar,

Mentres tant .......

Imagina que no hi ha paradís,
és fàcil si ho intentes,
cap infern sota noltros,
solament cel sobre noltros.
Imagina a tot el món
vivint solament per a avui...
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
res pel que matar o morir,
i sense religió també.
Imagina a tot el món
vivint sa vida en pau...
Imagina que no hi ha amos,
em pregunt si pots,
viure sense necessitats per cobdícia o fam,
com una germanor d’humans.
Imagina a tot el món
compartint tot es planeta...
Diràs que sóc un somiador,
però no sóc s’únic.
Esper que un dia
t’uneixis a noltros,
i el món serà un sol.

I seguim,.... seguim imaginant.

L´art de sa bellesa

2007-03-20T03:56:00.000-07:00

Sa bellesa es l’art, s’admiració de sa perfecció i de sa puresa en tota sa seva dimensió, que t, apropa al equilibri emocional i al coneixement de ses sensacions mes inexplicables.

Mirall

2007-03-20T03:53:00.000-07:00

Em miro al mirall i jugo a endevinar-me
darrera el rastre del dit traçador que va deixant en el baf.
Somric i m’agrada veurem així,
així de simple.¡¡¡ així de feliç
compartint projectes, il·lusions i amor
navegant tu i jo, en el mateix vaixell.

Amic, Pare, Avi

2007-03-20T03:16:00.000-07:00

84 anys en el teu cor s´acaramullen

amic, pare, avi

exemple com a persona

senzill, discret, treballador, honrat, valent

un referent per noltros que t´estimam

sempre al meu costat,

aprenent de tu, de la teva fermeça i voluntat

de la teva bondad

dels teus savis consells

t´ho dic amb la ma al cor

ets pare, un home con cal

donant exemple abans, i ara en la teva madureça

fent front a la malaida malaltia

amb serenor i dignitat

Voldria que el teu net, el meu fill

Estas tan orgullos de mi

Com jo ho estic de tu

Perque ets pare

Un home con cal

Joies

2007-03-20T03:00:00.000-07:00

Joies en forma d’esferes al teu cos,
als teus ulls, als teus pits, al teu melic...
joies per a mirar, per a acariciar, per a besar
a la teva boca, a les teves natges...
no hi ha mes joia que la geografia del teu cos.

Deu..?

2007-03-20T02:55:00.000-07:00

No, no. No es Deu qui ha creat al home semblant a sa seva imatge, es l’home qui la representat semblant a sa seva, el mortal temerari li donà el seu esperit, el va revestir de ses seves inclinacions i li deixà es seus miserables judicis amb una humilitat hipòcrita, i en una mescla d’atributs contraris sa trobat inconseqüent amb es seus principis donant-li el títol de “misteris de Deu” als absurds des seu enteniment, als absurds i injustícies d’aquest mon, atribuint a Deu el destí de ses persones quan no hi ha altre responsable que l’orgull, s´ambició i sa hipocresia del home.
Penso...a les hores, no crec.¡¡

Records

2007-03-20T00:38:00.000-07:00

Em desvisc en un sospir, mentre els meus records
I sentiments afloren
Dins la meva ment...
i brollen somriures i llàgrimes fins que arriben
al final de la meva platja,
on s’uneixen formant oceans,
de forts pensaments,
que inunden ses meves nostàlgies.

Illes Medes

2007-03-19T15:13:00.000-07:00

Recordo un lloc i uns moments especials,
on es respirava tranquil·litat, i silenci nomes trencat per el soroll de sa ona calma al mullar sa sorra.
Sentint es contacte des peus amb sa transparent i freda aigua, olorava sa suau brisa, gaudint al fons com a surant, del perfil capriciós d’aquelles illes encara il·luminades per un tènue sol.

una barreja de colors, sensacions, i assossec
Un lloc màgic que sense dubte em va captivar.

ILLES MEDES......
ESSÈNCIA DE VIDA, ENCANT, ENCÍS.

Llums i ombres

2007-03-19T15:10:00.000-07:00

Les ombres dibuixen la llum
Llum escassa que el cos absorbeix
La mirada del contorn, es remunta al desitjo.

Desti

2007-03-19T15:07:00.000-07:00

Igual que la existència mateixa,
dolç i a vegades amarg.

El sabor que la pròpia vida assigna als llavis.

Embruix

2007-03-19T15:04:00.000-07:00

Es tanta la força de sa teva expressió,
que m’embruixes.
Es tanta sa bellesa de sa teva mirada, dels teus ulls,
que em perdo passejant per l´infinit des teu univers
acariciant els teus encants, enredat en els teus cabells
No trobo sa sortida,.......... tampoc la busco.

Finestra imaginaria

2007-03-19T15:00:00.000-07:00

Sa perspectiva de sa vida vista a traves de sa meva finestra imaginaria;

Es meus pensaments, amors, alegries i tristeses, sentiments,
idees.....sa meva existència, sa meva veritat.

M’agrada guaitar-hi de tant en tant per a censurar-me, exigir-me,
o bé per a sentir sa pau en el meu interior.

S’estructura, es murs, poden desaparèixer, però mentre estigui oberta sa meva finestra, es meu cor bategarà.

Euritmia

2007-03-19T14:56:00.000-07:00

Sa bellesa des conjunt resideix en sa seva simetria,
en ses proporcions, en sa euritmia,
figuració objectiva des cos ideal
i en conseqüència en s'atenuació des defecte particular..

Ànima, com a principi de vida i moviment.

Natural

2007-03-19T14:52:00.000-07:00

Ses coses que brollen soles,
sense ma que les fabrica

són molt mes superiors i complexes
a totes aquelles manufacturades.

terra, sol, oxigen i aigua,
per a fer possible s’energia, es potencial, sa vida.

Coratge

2007-03-19T14:44:00.000-07:00

Es coratge fa la mateixa funció que sa llum.
Es pot avançar encara que sa foscor hi sigui.

Bogeria

2007-03-19T14:37:00.000-07:00

Tanca els ulls i.... amolla la imaginació, l’anima, els impulsos, la bogeria.
La poesia ho fa possible tot.

Poesia
Què es sa poesia?
Perquè l´impuls, sa necessitat d’escriure?,

Poesia es tristor i es alegria

Poesia es una amargura per a viure

amb ses paraules s’aconsegueix

un alliberament de s’anima

una emoció que t’envaeix

es sa inquietud, s’ànsia, sa bogeria màxima,

Escriuen et trobes be
et sens algú, et sens tranquil, seré
A un mon que no pareix el teuLo que es poeta diu o empren
es lo que el mon no viu, o no compren O... no el fa seu.

Em passa que jo, quan ploro

No ploro jo,

ses llàgrimes son meves

Però el plos no es meu

Es teu?

I si em dona la gana veig colors, flors i cignes allà on ningú els veu.

Color i llum

2007-03-19T13:15:00.000-07:00

donem sa teva llum
i sa teva frescor
donem es teus braços
i sa teva fortor

donem sa teva vida
i es teu color
sa teva elegància
i es teu cor

regi, bell, romàntic. Delit de qui te mira.¡¡

Detalls

2007-03-19T13:13:00.000-07:00

Sa vida no es fantàstica per lo molt que pugui durar,
sinó per sa intensitat de viure-la
De exprimir-la cada instant, fins al darrer alè.

Observa, impregnat de ella, no deixis que s’escapin ses essències, els detalls.

Embat

2007-03-19T13:10:00.000-07:00

Dolçes mirades que m´inunden
et donen, bellesa d’or
s´horabaixa.., es teus ulls.., sona Leonard Cohen.
i ses meves mans plenes des teu amor.

es posa verd el cel angelical
i el sol és d’or ataronjat
a la tarda màgica i sensual

murmurant-te en veu baixa
et beso amb calma.
I amb sa passió ja encesa,
sento sa teva boca, sa teva llengua

Simetria

2007-03-19T13:08:00.000-07:00

Conjunt d’elements que fan possible apropar-se a sa simetria perfecta.
Sa seva contemplació resulta bella, tranquil·litzadora, edemes de impregnar-la d’un aire d’equilibri, i ordre.

Xoriguer

2007-03-19T13:03:00.000-07:00

Gin Xoriguer encara avui segueix essent el mateix de sempre.
Es el resultat de la destil·lació en els antics alambics de coure, d’alcohol vinícola d’alta qualitat amb baies de ginebró selectes, procededents de les muntanyes de les terres mediterrànies veïnes i d’altres herbes aromàtiques. Aquestes darreres constitueixen el “secret” gelosament guardat del seu original bouquet.

Només els hereus de la casa coneixen la identitat i proporció de tan valuós additament, que introdueixen a porta tancada i sense testimonis en iniciar cada cocció.

El respecte a la tradició es tal que el combustible emprat encara avui per la destil·lació es la llenya.

*El Xoriguer es collonut sempre i quan es beu amb MODERACIÓ

Sa meva Nació

2007-03-19T12:57:00.000-07:00

Arrelat a sa terra no em veig amb cor de deixar-la mai, encara que sa meva illa és petita i petites són ses ambicions des seus habitants conservadors, l’estim. Jo no m’identific amb els castellanistes. Es meu Estat natural és el català i aquest és el futur que vull per a sa meva terra.

Pertany, per tant, a una minoria d´illencs que desitja sa independència dels Països Catalans de sa resta de s’Estat de Castella. Voldria veure sa meva llengua lliure i digna com és lliure i digna sa llengua castellana.

Fins als vint anys no vaig poder aprendre català. La meva infantesa va patir la prohibició feixista, però, al carrer, almenys, tothom parlava català. Ara, he de patir el procés de substitució lingüística del català pel castellà perquè al carrer cada vegada se sent menys parlar català.

Ja sé que molts de Balears no estan d’acord amb mi, molts de Balears se senten de Castella i no tenen una consciència clara que sa seva llengua s’està morint i si la tenen tampoc els importa massa.

Al cap i a la fi, què és una llengua? Un mitjà de comunicació em diria molta gent, i si sabem parlar castellà per què no ho hem de fer. Perquè és una imposició els diria jo, i si es forasters no volen que els imposem el català tampoc es Balears hauríem de voler que ens imposessin es foraster. És que és una riquesa em dirien alguns. Aleshores, per què es forasters no s’enriqueixen també i parlen sa nostra com nosaltres parlem sa seva, per què hem d’ésser sempre els mallorquins, menorquins i Eivissencs qui hem de canviar de llengua? Per què no podem ésser com ells i només parlar i escriure una sola llengua i que ens entenguessin? No sabeu què còmode seria! Què fàcil que ho té un foraster quan ve a Ses illes! Ell parla sa seva llengua i automàticament li contesten en castellà. Què feliç seria jo si me n’anés a Múrcia o a Salamanca i xarrés català i automàticament em contestessin en català perquè allà es català fos una imposició com ho és aquí es castellà.

Aquí hi ha alguna cosa que no funciona. Idò que cadascú parli sa seva em diria algú. I aquí hi ha sa trampa!!!! Això no és possible perquè es castellà és un DEURE per a tots els Balears, això vol dir que si un foraster no t’entén nosaltres els Balears tenim l’obligació de saber foraster i no es foraster de saber català com seria sa cosa més natural dels món perquè ell ve a ca nostra i no nosaltres a casa seva

FOTRE, FOTRE ¡¡¡¡¡

Caldereta a Fornells

2007-03-19T12:54:00.000-07:00

Càmera Digital NIKON Coolpix S2

No se qui es que va dir allò de “Digues-me que menges i et diré qui ets”, per descomptat les calderetes marineres fan bo aquesta dita, perquè n’hi ha prou amb saber la recepta de cadascuna, per a poder imaginar-nos la idiosincràsia del poble de procedència. Una de les calderetes mes explosives que es puguin conèixer, és la Caldereta menorquina, concretament es famosa la de Fornells, mmmmm. ¡¡

A més dels corresponents peixos i hortalisses habituals, aquesta duu sardines fresques, anxoves salades, pernil, sobrassada, ametlles i pinyons. En cada una d’aquestes calderetes hi ha tants sabors com colors hi ha en aquestes ses nostres illes.

Idó........que no es guapo això ¡¡¡

Ses Illes

2007-03-19T12:50:00.000-07:00

Sense elles viure no em cal

Insòlits paratges, petits paradisos perduts, encara verges

Olorà els pins, ses roques amb pú, sa sal

S’escampa l’essència de ses flors des tarongers

Serenar-te mirant ses barques, es llaüts varats a s´arenal

A l’estiu volar ses oronelles

A la costa el far aclucant l’ull il·luminant l’aire amb el seu gran fanal

El blau del mar, el cel del cel, la verdor i turquesa de les seves aigües

Ses illes…….. sense elles morir em cal

Sabor de Mallorca

2007-03-19T12:47:00.000-07:00

Càmera Digital NIKON Coolpix S2

SOBRASSADA........ mmm ¡¡ deliciosa sobrassada.

Els ingredients son simples: carn magra i grassa de porc, sal marina i pebre vermell secat al sol i reduït a pols. Però com moltes especialitats mediterrànies tradicionals sa sobrassada es difícil d’imitar.
El mes lleuger canvi en els ingredients modifica els subtils intercanvis químics que permeten a la carn guardar la textura del paté sense tornar-se aferradissa, a mesura que seque al aire humit de l´ílla desprès de adquirir gust i perfum.

Temps perdut

2007-03-19T12:43:00.000-07:00

Records d´una víctima de l’escola franquista anys 65-70
Centre: San Felipe Neri ( Palma )

Els Mestres llops maltractadors
Amb la canya a la ma com a instrument de feina
El director dirigint amb ma ferma als llops
Les mises dels dissabtes
La olor a pell de taronja
el Crist, penjat entre 2 lladres
Els mastegots, les agressions en nom de Deu
Les humiliacions constants
El cara al sol
La lengua del imperio per imposició
El catecismo
el capellà.amb sotana negra, tan negra com els seus pensaments
Els pupitres de fusta podrida com el sistema, tacats de tinta xina
Els companys manipulats, anul·lats,
El llibre....”la letra con sangre entra”
El babarot a ratlles amb l’estúpid escut al pit
La religió, les mentides
La merda. A la entrada, a l’aula, a la sortida….
L’adolescència, en mans de bojos
la fe, el espiritu nacional,
La por. Sobre tot…. la por
EL TEMPS perdut
i l’estima.
Tot perdut
per sempre.
…FILLS DE……..¡¡

Valls i muntanyes

2007-03-19T12:41:00.000-07:00

Es teus dits recorreran es meus solcs,
acariciaran ses meves valls i ses meves muntanyes
Sa teva llengua mullarà tota sa meva geografia
i sa meva boca acollirà sa teva cal·ligrafia.

T’espero.

Qui estima Mallorca, no la destrueix.

2007-03-19T12:36:00.000-07:00

En aquesta terra jo vaig néixer
I sense pensar-lo dos cops
Ma vida per tu donaria

Que te fan roqueta meva?
Et maltracten sense pensar
Que la teva bellesa es única.

Que no son especuladors diuen,
Els que a tu et fan mal. ?
Que necessiten es teu sol.?
Crida’ls que no es veritat ¡¡

Que despertin de aquest mal son
Els mallorquins de veritat
Diga´ls que se estan lucrant
Els que a tu te destroçan

Anem a la lluita
El nostre paradís ens necessita
No es tracta d’odi
Es tracta de dignitat

Roqueta meva
No em canso de plorar
Veient com te fan mal, com te fereixen
Aquest genocidi es una gran covardia

Ajunteu-nos tot els illencs de bon cor
Lluitant per rescatar
A la nostra illa que se mos mor

Perquè la volen matar
Un grapat de golfos interessats
Uns assassins de sa Natura.

Adeu

2007-03-19T12:31:00.000-07:00

T’enyoro abans de deixar-te

Vull escriure un poema

Amb ses mes maques paraules i emocions mes sinceres

Dir-li tot el que sento

Lo que els seus encants fan en mi

Obrir ses portes des meu cor

I deixar que surtin els íntims desitjos d’amor sense fi

Vull es poema mes maco

Que em faci prendre foc per dins i assecar ses llàgrimes dels seus ulls

Vull un poema infinit

On cada lletra representi lo molt que sa nostra unió durarà

Vull un poema perfecta

Que descrigui sa seva bellesa

Vull un poema feliç

Però es inútil, per mes que ho intent, no puc

Odio els encomiats

No aconsegueix-ho esborrar la tristor de la seva mirada.

Encara no ha partit i ja l’enyoro.